L’ESFORÇ de tots i cada un de nosaltres, des del més peque fins al més gran, amb independència del càrrec, ens ha ajudat a sobreviure a una circumstància excepcional que en ha donat l’oportunitat de treure el millor de nosaltres
Intento defugir sempre de les cartes de presentació, em resulten a vegades solemnes i massa institucionals. Aquest any no hi havia dubte, l’expressió del viscut i el resultat del treballat no es podia fer de millor manera que en aquesta carta, potser no serà tant de presentació del contingut però si del puls del viscut.
Veníem d’un parell o tres d’ anys complexes (em refereixo abans del Covid) tocant la crisi i treballant per fer-li front amb una proposta de creixement amb el que això suposa de risc, d’esforç i cansament de molts de nosaltres. En aquests moments, ens trobem de sobte amb l’inimaginable: la pandèmia. L’esperit de supervivència en la gestió fa necessari que s’estructuri la base de gestió directiva, tècnica, administrativa i educativa amb celeritat i més efectiva que mai, enfrontant dia a dia del desconegut covid19 amb militància.
Ens posem en marxa, sense mirar enrere ni endavant, al present. Donant resposta immediata a la immediatesa de cada dia que ens donava informació per l’endemà. Una prioritat: la cura dels infants, adolescents i joves, la segona, la protecció dels nostres equips, la tercera, la supervivència de l’entitat. Un objectiu comú, fer front com a EQUIP, des dels òrgans de govern als equips de primera línia, a tot allò amb que de forma imprevista ens anéssim trobant. Podria detallar les desenes de coses que es posen en marxa (recerca d’equips de protecció que no hi havia en el mercat, organització de borses d’hores per cobrir professionals quan aquest emmalaltissin, rebost i despensa per propers confinaments, etc.)
Recordo que el dia que anuncien el confinament, un equip de directors tornàvem de la trobada nacional de Fepa. A l’AVE de tornada anàvem donant pautes i cercant entre tots com atendre el joves que ja tenien els primers símptomes. També recordo una foto que m’arriba per Whatsapp, una educadora entrant al supermercat amb el carro de la compra i les estanteries buides. L’endemà de l’inici del confinament es genera un grup de treball de crisi que estudia i treballa per anar analitzant i donant resposta. Es freqüencien reunions setmanals per videoconferència per primera vegada, s’entomen les xarxes socials des de l’àrea tècnica per trencar l’aïllament del nois-es dels centres i minvar les pors, es generen dinàmiques de treball participatiu i conjunt, es busquen espais rurals per diversificar l’atenció i incidència dels grups. I moltes més.
El COMPROMÍS amb l’entitat va més enllà de la lluita contra les conseqüències en els nostres centres i professionals (i les seves famílies) per la pandèmia, l’entitat manté l’execució del seu pla anual en paral·lel a fer front a la pandèmia. Entre d’altres, ens presentem a la presidència de Fepa, dissenyem nous projectes com l’atenció als joves sensellar i ens preparem per engegar els serveis que estaven previstos començar i que finalment s’obren a inicis del 21.
La certesa d’una situació inesperada ens identifica una realitat no reflexionada, i és que la supervivència innata en els nens, adolescents i joves fa que s’adaptin amb RESILIÈNCIA exemplar al que estava per venir. I la consciència immediata de responsables i educadors de minvar la por amb dosi d’afectivitat a dojo estava també garantida.
L’ESFORÇ de tots i cada un de nosaltres, des del més peque fins al més gran, amb independència del càrrec, ens ha ajudat a sobreviure a una circumstància excepcional que en ha donat l’oportunitat de treure el millor de nosaltres.
Com sempre us dic, i aquesta vegada amb majúscules, GRÀCIES DE TOT COR a tots i totes els i les que formen aquesta família d’Eveho. I UNA ABRAÇADA DES DEL COR a tots i totes els i les educadors/es afectats greument pel covid i la pèrdua de familiars.
Rosa Almeda Edo – Presidenta de la F. Eveho