Portada » Blog » Més enllà del procés educatiu de carrer: experiències i sentiments

Més enllà del procés educatiu de carrer: experiències i sentiments

A.V.A. | Equip educatiu |

Educar és transmetre cultura, caminar cap a una vida normalitzada tenint present que la responsabilitat resideix en el subjecte de l’educació.

Paraules clau: àmbit professional, treball de carrer, projecte, joves, acompanyament educatiu, sentiments

 1.- Què ha suposat per vosaltres en l’àmbit professional treballar en aquest projecte?

Aquest projecte ha estat satisfactori tant en l’àmbit personal com en l’àmbit laboral. Gràcies al treball de carrer amb joves que han passat per un sistema de protecció que, en moltes ocasions, els ha fallat, he pogut plantejar-me que és el que aquests realment necessiten.

La cobertura de les necessitats, doncs, ha estat un descobriment perquè els mateixos joves han estat els protagonistes, detectant gràcies a l’acompanyament educatiu, les mancances i objectius a desenvolupar durant el seu procés.

No són menors d’edat, no necessiten una protecció de caire paternalista, són persones adultes amb una història de vida, en moltes ocasions, lligada al seu procés migratori, que necessiten un acompanyament educatiu on ells resideixin al centre. Ha estat treball nostre, com a equip, individualitzar els processos i entendre, gràcies a l’experiència i l’empatia, que cada un d’ells, decideix el seu propi camí, amb els seus errors i els seus encerts.
En un procés educatiu la referent no és la responsable del procés del o la jove, sinó que es manté al costat, dotant al subjecte educatiu d’eines i capacitats per desenvolupar-se en l’àmbit personal, social i laboral.

Trencar amb la visió generalista de l’educació com a eina de transmissió de coneixements és necessari dins de l’educació social, però ho és encara més, si parlem d’educació de carrer. Educar és transmetre cultura, caminar cap a una vida normalitzada tenint present que la responsabilitat resideix en el subjecte de l’educació.

2.- Quins sentiments t’ha generat veure i conviure amb la realitat dels joves sense llar (pors, ràbies, compassió, etc)

Els sentiments generats al conviure amb les diferent realitats que podem trobar dins del projecte han coexistit. Es a dir, sentiments que aparentment poden ser contradictoris han estat presents en tot moment, i a vegades, a l’hora. Cap jove és víctima o innocent, existeixen tonalitats que precisament, ens fan humans.

Poder col·locar els sentiments que generen aquestes visions, aparentment, contraposades, ha estat un treball introspectiu i de coneixement de la realitat material que envolta les nostres vides i les dels joves atesos.

Mai he sentit por perquè he fet un treball previ, gràcies a l’experiència laboral i personal, de conèixer els elements que conformen el sistema que configura el món. Crec que és indispensable desfer-se de prejudicis per evitar sentiments com la por que interfereixin en l’acció educativa.

Si he sentit ràbia o angoixa per no “arribar” als encàrrecs educatius. La responsabilitat durant el procés recau en el jove, com he dit abans, però això no interfereix en la responsabilitat educativa que tenim com a professionals. Ser referent és un fet que pot ocasionar molta angoixa, que sorgeix sota la premissa “No soc suficient.” Ens exigim molt perquè ells són molt.

3.- Em pots explicar el relat d’un jove que t’hagi frapat-impresionat.

Vaig conèixer al N.D el març del 2021, en aquell moment es trobava en situació de carrer, pernoctava a l’estació de tren de Tarragona. Durant les primeres tutories mostrava indicis de consum de benzodiazepines i el seu discurs era demandant i inconnex.

En nombroses ocasions no podia fer intervencions educatives de qualitat a causa de l’estat del jove, però el contacte era diari. Com que existia cert nivell de desconfiança del jove envers la nostra relació educativa vaig decidir contactar amb el director del Centre d’Acollida on el jove va vincular durant el seu pas dins del sistema de protecció.

Contactar amb el C.B, referent positiu del jove, va ser de gran ajuda, ja que ell va conèixer al N.D en un altre moment de la seva vida, on el consum encara no havia estat tan present. Durant la trobada, el C.B va recordar al jove el seu procés dins del centre d’acollida i totes les activitats i recursos formatius on va participar, tornant a aquesta certa “esperança” per continuar amb un projecte de vida que havia abandonat.

En aquesta trobada, a més, va parlar d’un incident que va succeir al seu país d’origen. El N.D va ser víctima d’abús sexual infantil i tornar a trobar-se en una situació de desemparament feia que el jove revivis el trauma de manera constant. A partir d’aquest fet vaig concertar una cita amb el director del projecte i vam establir un compromís de participació.

El jove va superar els diferents drogotest de manera positiva i a més, va cancel·lar les receptes de benzodiazepines i em va entregar la seva targeta sanitària. El 13/05 el jove va entrar a una pensió, on va continuar el seu procés de forma favorable. A començament de juliol, vam contactar amb T-FEINA, on es va començar el procés d’inserció sociolaboral. El jove va superar amb èxit el procés de selecció i finals de mes signa el precontracte laboral i comença el tràmit per obtenir el permís de treball.

El 13/08, el jove, juntament amb altres participants del projecte comença la seva estada al Pis Joves Treballadors, ubicat a Reus i el dia 30/09 comença a treballar a una fàbrica amb el seguiment de Dikaia.

Actualment, el jove té un altre referent educatiu i continua el seu projecte de vida, aquell projecte que va deixar de banda a causa del consum d’estupefaents, directament relacionat a la situació de sensellarisme que patia. Continuo tenint contacte amb ell de manera regular, al cap i a la fi, tal com expressa el N.D: “Tú estuvise ahí cuando estaba mal”.

4.- La major satisfacció que has viscut al projecte.

La satisfacció més gran va ser veure com alguns joves del projecte van dur a terme una activitat voluntària com a monitors de lleure al Parc de Nadal de Tarragona. El treball comunitari i la xarxa social que van generar, de manera autònoma i fluïda, va ser satisfactòria i enriquidora per tot l’equip educatiu.

La participació dels joves va trencar amb molts prejudicis i els va presentar a la ciutat de Tarragona com el que són, joves tarragonins amb inquietuds i capacitats per enriquir la nostra societat.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.