Portada » Blog » Reforma del Reglament Llei d’Estrangeria: nou horitzó, més drets

Reforma del Reglament Llei d’Estrangeria: nou horitzó, més drets

Soraya Pujol | Educadora social | Educadora en residència de joves Vallès

L’objectiu d’aquest article és reflexionar i compartir algunes vivències de les persones educadores durant el temps que es van quedar sense papers els joves extutelats. Als joves se’ls ha discriminat i a nosaltres ens varen bloquejar el marc d’intervenció.

Paraules clau: joves, acompanyament, vulnerabilitat, llei estrangeria, emocions

Moments de frustració compartida

No tenir papers pels joves ha estat una gran angoixa i per nosaltres veure que estaven patint i no saber que podíem fer també ho era. La frustració i l’angoixa ha estat compartida entre els joves i els professionals, la diferència restava en el fet que les persones educadores havíem de dissimular l’angoixa.Va haver-hi moments d’haver de ser durs amb els joves, estaven paralitzats. A l’espai d’assemblees es va posar en qüestió lluitar amb ells. A vegades semblava que el problema fos dels educadors i educadores, els joves no sentien el problema com a seu i semblava que érem nosaltres els qui havíem de buscar les solucions. Aquests moments van ser durs com a equip, perquè a vegades sentíem falta d’implicació dels joves.Les reflexions en equip d’educadors sorgien amb freqüència, aquesta actitud passiva havia de canviar, calia una empenta i calia saber llegir el que hi havia al darrere. A través d’assemblees, compartir notícies sobre el tema, fomentar el debat. Les converses quotidianes a la residència sovint amagaven un missatge ocult incitant la mentalitat positiva. Era molt important per nosaltres fer pensar als joves que les coses es poden canviar, que la ciutadania tenim poder i la nostra veu pot arribar a l’àmbit polític, eren missatges que a poc a poc anaven calant en els joves.

El laberint dels tràmits administratius

Quedar-se sense papers significa ser invisible a ulls de les administracions, el teu document d’identitat quan s’introdueix a una base de dades no és vàlid. La Seguretat Social no ha permès alguns tràmits com l’alta al sistema. El SOC va donar de baixa als joves amb NIE caducats, deixant-los sense l’oportunitat de participar en formacions, contractacions i altres. Beques impossibles, no poder cobrar la prestació, no poder examinar-se al carnet de conduir, no poder obrir compte bancari i tampoc actualitzar dades. Els tràmits administratius durant els mesos sense papers han estat un laberint; trucades a les administracions, emails, sol·licituds, reclamacions… Frustració, ira, indignació… Moltes emocions compartides que el dia d’avui recordem com a moments d’unió.

“Para mí no tener papeles fue aparcar mis sueños para coger otro camino, que te pueda llevar a ellos de otra forma” Rachid, 19 anys”

Un callejón sin salida”, la iniciativa de FEPA que va permetre canalitzar les forces

Com a equip teníem clares les prioritats, encara amb dificultats, intentàvem sempre trobar el raig de llum, pensar en el nosaltres com a grup més que en la individualitat i sobretot trobar moments d’esbarjo i d’oci. Hem compartit molts moments a la naturalesa, hem celebrat els aniversaris com a moments especials, activitats culturals i esportives. Sento que els joves van estar segurs amb nosaltres perquè van sentir que eren importants, van veure que els educadors acudíem a les cites fora del nostre horari, podien compartir les seves angoixes sense ser jutjats i van confiar quan els dèiem que si lluitàvem junts podríem aconseguir els papers.Gràcies a aquesta confiança mútua, al vincle sòlid que tenim entre nosaltres, vàrem sortir junts a manifestar-nos, a cridar a una veu “papeles para todos”, alçar pancartes i comprovar que junts podem arribar més lluny. La campanya “Un callejón sin salida” ens va oferir l’espai per unir-nos en col·lectivitat i fer visible la reivindicació.

Gràcies joves, per ensenyar-nos tant

L’octubre de 2021, es va obtenir el canvi del reglament d’estrangeria, resolent-se de forma favorable els expedients d’estrangeria. Els joves estan més feliços que mai i nosaltres també. Les adversitats ens han unit i han estat una oportunitat per comprovar que si lluitem unides pels nostres drets podem transformar una llei. Hem donat valor a les amistats, al suport mutu, en compartir les emocions sense vergonya, a trobar vies de canalització de la ira; l’esport, la meditació, l’humor… ens hem abraçat, ens hem fet petons i ens estimem perquè els joves ho necessiten i els educadors també.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.